mengar - verbo
men·gar
| Indicativo |
|---|
| Presente
| Pretérito
imperfeito
| Pretérito
perfeito
| Pretérito
mais-que-perfeito
| Futuro
imperfeito
| Futuro
perfeito (condicional)
|
mengo
mengas
menga
mengamos
mengais
mengam
| mengava
mengavas
mengava
mengávamos
mengáveis
mengavam
| menguei
mengaste
mengou
mengamos / mengámos
mengastes
mengaram
| mengara
mengaras
mengara
mengáramos
mengáreis
mengaram
| mengarei
mengarás
mengará
mengaremos
mengareis
mengarão
| mengaria
mengarias
mengaria
mengaríamos
mengaríeis
mengariam
| | Conjuntivo / Subjuntivo
| Imperativo
| Infinitivo
| Outras formas
|
|---|
| Presente
| Pretérito imperfeito
| Futuro
| Afirmativo
(Negativo)
| mengar
| Gerúndio
|
mengue
mengues
mengue
menguemos
mengueis
menguem
| mengasse
mengasses
mengasse
mengássemos
mengásseis
mengassem
| mengar
mengares
mengar
mengarmos
mengardes
mengarem
| -
menga (mengues)
mengue
menguemos
mengai (mengueis)
menguem
| Pessoal
mengar
mengares
mengar
mengarmos
mengardes
mengarem
| mengando
Particípio passado
| mengado | mengada | | mengados | mengadas |
|
Flexiona como : alugar
|
