desesperançar - verbo
de·ses·pe·ran·çar transitivo; intransitivo; pronominal
Indicativo |
---|
Presente
| Pretérito imperfeito
| Pretérito perfeito
| Pretérito mais-que-perfeito
| Futuro imperfeito
| Futuro perfeito (condicional)
|
desesperanço desesperanças desesperança desesperançamos desesperançais desesperançam
| desesperançava desesperançavas desesperançava desesperançávamos desesperançáveis desesperançavam
| desesperancei desesperançaste desesperançou desesperançamos / desesperançámos desesperançastes desesperançaram
| desesperançara desesperançaras desesperançara desesperançáramos desesperançáreis desesperançaram
| desesperançarei desesperançarás desesperançará desesperançaremos desesperançareis desesperançarão
| desesperançaria desesperançarias desesperançaria desesperançaríamos desesperançaríeis desesperançariam
| Conjuntivo / Subjuntivo
| Imperativo
| Infinitivo
| Outras formas
|
---|
Presente
| Pretérito imperfeito
| Futuro
| Afirmativo (Negativo)
| desesperançar
| Gerúndio
|
desesperance desesperances desesperance desesperancemos desesperanceis desesperancem
| desesperançasse desesperançasses desesperançasse desesperançássemos desesperançásseis desesperançassem
| desesperançar desesperançares desesperançar desesperançarmos desesperançardes desesperançarem
| - desesperança (desesperances) desesperance desesperancemos desesperançai (desesperanceis) desesperancem
| Pessoal desesperançar desesperançares desesperançar desesperançarmos desesperançardes desesperançarem
| desesperançando
Particípio passado
desesperançado | desesperançada | desesperançados | desesperançadas |
|
Flexiona como : atiçar
|