desencarapelar - verbo
de·sen·ca·ra·pe·lar transitivo; intransitivo
| Indicativo |
|---|
| Presente
| Pretérito
imperfeito
| Pretérito
perfeito
| Pretérito
mais-que-perfeito
| Futuro
imperfeito
| Futuro
perfeito (condicional)
|
desencarapelo
desencarapelas
desencarapela
desencarapelamos
desencarapelais
desencarapelam
| desencarapelava
desencarapelavas
desencarapelava
desencarapelávamos
desencarapeláveis
desencarapelavam
| desencarapelei
desencarapelaste
desencarapelou
desencarapelamos / desencarapelámos
desencarapelastes
desencarapelaram
| desencarapelara
desencarapelaras
desencarapelara
desencarapeláramos
desencarapeláreis
desencarapelaram
| desencarapelarei
desencarapelarás
desencarapelará
desencarapelaremos
desencarapelareis
desencarapelarão
| desencarapelaria
desencarapelarias
desencarapelaria
desencarapelaríamos
desencarapelaríeis
desencarapelariam
| | Conjuntivo / Subjuntivo
| Imperativo
| Infinitivo
| Outras formas
|
|---|
| Presente
| Pretérito imperfeito
| Futuro
| Afirmativo
(Negativo)
| desencarapelar
| Gerúndio
|
desencarapele
desencarapeles
desencarapele
desencarapelemos
desencarapeleis
desencarapelem
| desencarapelasse
desencarapelasses
desencarapelasse
desencarapelássemos
desencarapelásseis
desencarapelassem
| desencarapelar
desencarapelares
desencarapelar
desencarapelarmos
desencarapelardes
desencarapelarem
| -
desencarapela (desencarapeles)
desencarapele
desencarapelemos
desencarapelai (desencarapeleis)
desencarapelem
| Pessoal
desencarapelar
desencarapelares
desencarapelar
desencarapelarmos
desencarapelardes
desencarapelarem
| desencarapelando
Particípio passado
| desencarapelado | desencarapelada | | desencarapelados | desencarapeladas |
|
Flexiona como : amar
|
