capengar - verbo
ca·pen·gar intransitivo
| Indicativo |
|---|
| Presente
| Pretérito
imperfeito
| Pretérito
perfeito
| Pretérito
mais-que-perfeito
| Futuro
imperfeito
| Futuro
perfeito (condicional)
|
capengo
capengas
capenga
capengamos
capengais
capengam
| capengava
capengavas
capengava
capengávamos
capengáveis
capengavam
| capenguei
capengaste
capengou
capengamos / capengámos
capengastes
capengaram
| capengara
capengaras
capengara
capengáramos
capengáreis
capengaram
| capengarei
capengarás
capengará
capengaremos
capengareis
capengarão
| capengaria
capengarias
capengaria
capengaríamos
capengaríeis
capengariam
| | Conjuntivo / Subjuntivo
| Imperativo
| Infinitivo
| Outras formas
|
|---|
| Presente
| Pretérito imperfeito
| Futuro
| Afirmativo
(Negativo)
| capengar
| Gerúndio
|
capengue
capengues
capengue
capenguemos
capengueis
capenguem
| capengasse
capengasses
capengasse
capengássemos
capengásseis
capengassem
| capengar
capengares
capengar
capengarmos
capengardes
capengarem
| -
capenga (capengues)
capengue
capenguemos
capengai (capengueis)
capenguem
| Pessoal
capengar
capengares
capengar
capengarmos
capengardes
capengarem
| capengando
Particípio passado
| capengado | capengada | | capengados | capengadas |
|
Flexiona como : alugar
|
