desembutir - verbo
de·sem·bu·tir transitivo
| Indicativo |
|---|
| Presente
| Pretérito
imperfeito
| Pretérito
perfeito
| Pretérito
mais-que-perfeito
| Futuro
imperfeito
| Futuro
perfeito (condicional)
|
desembuto
desembutes
desembute
desembutimos
desembutis
desembutem
| desembutia
desembutias
desembutia
desembutíamos
desembutíeis
desembutiam
| desembuti
desembutiste
desembutiu
desembutimos
desembutistes
desembutiram
| desembutira
desembutiras
desembutira
desembutíramos
desembutíreis
desembutiram
| desembutirei
desembutirás
desembutirá
desembutiremos
desembutireis
desembutirão
| desembutiria
desembutirias
desembutiria
desembutiríamos
desembutiríeis
desembutiriam
| | Conjuntivo / Subjuntivo
| Imperativo
| Infinitivo
| Outras formas
|
|---|
| Presente
| Pretérito imperfeito
| Futuro
| Afirmativo
(Negativo)
| desembutir
| Gerúndio
|
desembuta
desembutas
desembuta
desembutamos
desembutais
desembutam
| desembutisse
desembutisses
desembutisse
desembutíssemos
desembutísseis
desembutissem
| desembutir
desembutires
desembutir
desembutirmos
desembutirdes
desembutirem
| -
desembute (desembutas)
desembuta
desembutamos
desembuti (desembutais)
desembutam
| Pessoal
desembutir
desembutires
desembutir
desembutirmos
desembutirdes
desembutirem
| desembutindo
Particípio passado
| desembutido | desembutida | | desembutidos | desembutidas |
|
Flexiona como : demitir
|
